Sabino Quadra i Diego Cañamero, a les portes del tomb necessari

Comentari sobre el llibre-conversa entre Diego Cañamero (Campillos, Màlaga, 1956) i Sabino Quadra (Amurrio, Àlaba, 1949) “El derecho a la desobediencia”, de la col·lecció "A dos voces" d'Icaria Editorial.

 Article publicat originalment a Publico.es i a Naiz.info per petició de l'editorial Icaria 

Diego Cañamero (Campillos, Màlaga, 1956) i Sabino Quadra (Amurrio, Àlaba, 1949) sabien que algun dia podrien dialogar durant unes hores. I si no, ara ja saben que hauran de tornar a fer-ho. “El derecho a la desobediencia” (Icaria Editorial) evidencia que la confrontació d'idees, de nord a sud de la península, serà necessària per assolir, justament, el que aquests dos sindicalistes s'han proposat des de fa anys: esfondrar els fonaments de l'Espanya constitucional per construir una nova democràcia participativa i dels pobles. 

Ara es parla d'una segona transició. Doncs bé, "jo profereixo parlar d'una primera ruptura". Amb aquesta sentència l'advocat abertzale establert a Navarra obre un debat en el qual, entre l'un i l'altre, carreguen contra tot i tothom. La Monarquia i l'Exèrcit, la Justícia, el sindicalisme subvencionat, la patronal, la Unió Europea o el Banc Mundial són només alguns dels estaments "corruptes" als quals presenten la seva carta d'hostilitat i que, de forma natural, els porten fins els Pactes de la Moncloa i de la Constitució. "Va ser quan es va pactar l'actual règim espanyol, entre els residus del franquisme i l'esquerra reformista", sentencia el portaveu nacional del Sindicat Andalús de Treballadors (SAT).  

Cañamero també ha estat alcalde del Coronil (Sevilla) i Sabino Cuadra és, actualment, diputat d'Amaiur a Madrid. Segurament per això fan especial èmfasi en la seva crítica a la classe política i a les estratègies dels moviments socials a les institucions. "A vegades confiem en gent que quan duu un temps comença a trontollar-se, i això és molt perillós en política", adverteix l'andalús, que insisteix: "al capdavant hi ha d'haver qualitat humana i dels col·lectius". I el militant basc afegeix: "cal desterrar del tot les velles concepcions en què el Partit, en majúscules, ho era tot". 

El seu origen comú, el de la lluita permanent i des de baix, duu a Cañamero i Quadra a molts plantejaments coincidents, però no sense els colors propis, i necessaris, d'un debat profund. Especialment atractiu és l'intercanvi dialèctic sobre el model territorial i la necessitat d'iniciar un procés constituent "el resultat territorial del qual no té perquè coincidir amb l'actual Estat espanyol", assevera Cañamero. I Quadra matisa: "jo prefereixo parlar, en plural, de processos constituents". 

La crítica transversal al capitalisme i a la democràcia espanyola és inherent a l'esquerra des de fa molt de temps. Sigui basca o andalusa. Però "El derecho a la desobediencia" no podria haver estat escrit fa 5 o 10 anys. Ara sembla que a Quadra i Cañamero els sonen les paraules d'una forma diferent. 

El text editat per Icaria transmet alguna cosa nova. No una sensació de victòria final -està clar-, però sí de moltes batalles, ideològiques i socials, guanyades a peu de carrer en els últims temps. Tots dos saben que la història els ha donat la raó i que als seus plantejaments, als de l'esquerra abertzale i el sindicalisme de base andalús, no només els uneixen molts fonaments ètics i morals, sinó també una estratègia present, cap a la construcció de majories socials capaces d'empènyer cap el "tomb necessari".