Emili Gallardo: que la prudència no ens faci traïdors

No sé si la prudència ens està fent traïdors. El jove de Sa Pobla Emili Gallardo ha passat tota una setmana tancat a la presó de Palma, arran del que s'ha fet públic com el primer cas de corrupció a l'esquerra del PSIB-PSOE. I és que afecta, sobretot, a militants, càrrecs polítics i col·laboradors del PSM -com la ja exdiputada Joana Lluïsa Mascaró o el relacions polítiques del partit, Magí Moranta-, així com a una entitat, El Camí, dedicada al senderisme arreu del país.

A la imatge, part de l'excursió Raiguer-Tramuntana-Palma gestionada per Emili Gallardo en nom d'El Camí

El cas ha convulsionat durant les festes de pasqua el veïnat de Sa Pobla, que ha vist com un jove de la vila vinculat al PSM i al teixit associatiu local era tancat a la garjola per una jutgessa de Palma acusat de corrupció. Aquest cas, però, no només destaca sobre les desenes de causes obertes per les sigles afectades –el PSM-, sinó també pel conjunt de dubtes i contrastos que envolten la dura decisió de la jutgessa, així com per l'origen de les investigacions (El Mundo i el Consell de Mallorca) i l'actitud dels diferents agents afectats: l'entitat El Camí, el PSM i la vila de Sa Pobla. Resulta inquietant, fins i tot, l'ombra d'una possible ofensiva política des de l'àmbit judicial. 

De fet, qui ha entrat a la presó acusat de corrupció i ocultar proves, Emili Gallardo, ha rebut el suport del seu veïnat aquest passat dilluns de pasqua.No és, per a res, habitual. És la primera vegada a l'illa que un poble s'organitza i es manifesta públicament per la llibertat d'un acusat per corrupció, que no són pocs. No havia passat mai, i menys aplegant gairebé mig miler de veïns i veïnes, comerciants, treballadors i fins i tot polítics de diferents colors, en contra la mesura de la jutgessa, sota el lema “Tots som n'Emili”. Més com si fos un “pres polític” del Poble que no pas un “polític pres” per la Justícia. Alguna cosa no quadra. 

Entre Jaume Matas i el jove pobler

Fins l'ingrés a presó de la setmana passada, Emili Gallardo era un jove que viva amb els seus pares amb un sou d'entre 500 i 600 euros mensuals, duent un estil de vida més aviat precari i modest, segons asseguren molts testimonis del poble. De fet, el sou se'l guanyava, fins el que se sap, amb la senyalització de camins a Mallorca que havien de ser enllaçats amb altres camins d'arreu dels Països Catalans, contractat per l'entitat de cultura excursionista El Camí. Les mesures contra Emili Gallardo, però, contrasten de forma alarmant amb la resta de casos de corrupció que s'han obert a l'illa en els darrers anys. Especialment, amb algun dels més sonats. 

Un exemple simbòlic. El 26 de març de 2010 la Fiscalia Anticorrupció va demanar al jutge del cas Palma Arena que decretés una mesura de presó preventiva eludible sota fiança contra l'expresident del Govern balear, Jaume Matas, atès que considerava que podria influir i distorsionar sobre els testimonis d'una investigació que girava al voltant d'uns 50 milions d'euros i que començava a erigir-se com un dels majors i més complexes escàndols de corrupció de la nostra història. Els fiscals, doncs, posaren preu a la llibertat de Matas, 3 milions d'euros, recordant que en aquells moments l'expresident ja havia “fabricat documentació falsa per ocultar el seu enriquiment il·legal”. El jutge acceptà, finalment, una fiança de 2,5 milions. 

Tres anys després, i amb Emili Gallardo acusat també d'ocultar proves, la mateixa Fiscalia, tot i que de la mà d'un fiscal diferent -Miguel Ángel Subirán-, demana una mesura de presó preventiva sense fiança, sense ni posar preu a la seva llibertat. I la jutgessa, Carmen González, l'accepta. Això, malgrat que el cas gira al voltant de 60.000 euros (120.000 màxim) relacionats, tots ells, amb un grapat de subvencions del Govern belar i del Consell de Mallorca a una mateixa entitat. El contrast és clar, i preocupant, no només comparat amb el cas de Jaume Matas, sinó també amb els de desenes d'antics consellers de Govern del PP, directors generals o càrrecs de confiança i fins i tot membres de la família reial que han passat pels jutjats de Palma en els darrers anys acusats de corrupció. Molta gent, dins i fora de Sa Pobla, ha quedat perplexa amb la duresa de la decisió judicial, inclosos juristes no implicats, funcionaris de la policia, polítics locals de diferents partits i periodistes d'alguns mitjans.

El Camí de Cardedeu

A més, i a diferència del que passa en la major de part de casos de corrupció, en què els alts càrrecs deleguen responsabilitats en els tècnics -i viceversa-, en aquest cas els responsables d'El Camí no només han defensat la innocència del seu treballador, Emili Gallardo, sinó que s'han “autoinculpat”: han emès un comunicat recordant que el jove pobler no pot haver malversat res perquè “ell no ha cobrat mai directament cap subvenció, sinó que aquestes s'han ingressat sempre a la seu central de l'associació Pas”, localitzada a Cardedeu. 

Una població, Cardedeu, que acull la seu d'El Camí i es troba al centre de la major de les incògnites d'aquest presumpte cas de corrupció: perquè la jutgessa Carmen González va demanar a Gallardo per l'afiliació política de dues exregidores d'ERC i de la CUP? Pot semblar una pregunta tendenciosa o el plantejament d'una nova teoria de la conspiració, però la insinuació no resulta tan fora de lloc si es té present que la investigació va sortir a la llum per la pressió del diari El Mundo, que la denúncia ha estat interposada pel Consell de Mallorca (en mans de Maria Salom) i que l'entitat investigada treballa a l'illa des de la normalitat del marc nacional dels Països Catalans i per la cura del territori i el patrimoni històric. Valors que provoquen urticària en determinats sectors. 

De moment, Emili Gallardo ha rebut el suport tant dels seus veïns i de la seva empresa, El Camí, però la investigació continua el seu curs amb el jove de Sa Pobla a la presó mentre els grans partits juguen les seves cartes: el PSM es renta les mans i defensa la innocència -només- dels seus militants i càrrecs de pes, el PP aprofita per jugar al conegut mal de otros, consuelo de tontos i la resta de formacions, amb papers més aviat modestos, eviten embolicar-se en la qüestió. Fins i tot els moviments socials i molts activistes de base prefereixen no ficar la mà al foc per ningú. Només ho ha fet l'entitat Amics de la Vall de Coanegra amb un comunicat publicat, entre altres llocs, a Contrainfo.cat. El debat està obert, però amb una prudència inquietant. 

Sembla raonable pensar que El Camí pugui no haver gestionat massa bé les seves subvencions, però a molts els resulta difícil de creure, vist el context i les acusacions, que hagin estat desviades cap a finalitats molt diferents de les que s'havien justificat i, encara menys, per a l'enriquiment personal d'Emili Gallardo. Tanmateix, tot és possible i el prestigi i seny que ha demostrat tenir sempre la Fiscalia Anticorrupció de Balears fa que, a hores d'ara, hom resti a l'espera de la possible troballa d'una ampolleta de Lacao en algun camp de patates. Amb tot el respecte, però sense complexes, fora bo instar els diferents agents implicats a iniciar les seves pròpies investigacions al respecte. Sobretot, en termes de proporcionalitat i greuge comparatiu. I alerta amb les subvencions, que són diners del poble... en mans del Consell de Mallorca.