No apte per a il·lusos ni realistes

Traficantes de Información i Contra la neutralidad, dues lectures de Pascual Serrano que mesclen el millor periodisme: punyent, humà i compromès

 

Dos llibres antagònics entre sí, però units per una mateixa causa: salvar el periodisme. En dos anys, el periodista i escriptor Pascusal Serrano, nascut a València i fundador del portal web d'anàlisi internacional Rebelion.org, ha publicat dues obres d'investigació periodística que poden ajudar tothom a entendre millor la professió que construeix la nostra realitat diària i la precària forma d'exercir-la, però que també perillen de desanimar tant als periodistes més il·lusos com als professionals més realistes. 

La primera, la no apta per a il·lusos, és Traficantes de Información, publicada per l'editorial Foca. El llibre, que esdevé periodisme en sí mateix, es pot definir com una investigació meta-periodística que desgrana de forma detallada les misèries dels grans mitjans de comunicació a l'Estat espanyol i de tots els grups empresarials que hi ha al darrera. Són 300 planes, una mica farragoses però molt ben ordenades, durant les quals Pascual Serrano posa sobre la taula les conclusions, esfereïdores, d'una de les millors tasques de documentació i investigació que es pot llegir actualment sobre la decadent empresa informativa que cada dematí ens il·lustra des de Barcelona, Madrid, Palma o València.

El mateix títol de l'obra, Traficantes de Información. La historia oculta de los grupos de comunicación española, deixa al descobert el contingut del llibre, que destapa una llarga llista d'interessos privats -polítics, empresarials, financers, religiosos i familiars- que s'amaguen darrera de centenars, si no milers, de diaris, revistes, productores audiovisuals, mitjans digitals o editorials: El País (Prisa); Antena3, Onda Cero i La Razón (Planeta i DeAgostini); Diario de Ibiza, Levante, Información, Regió 7 i Diario de Mallorca (Prensa Ibérica); Interviú, El Periódico de Catalunya i Ciudad de Alcoy (Zeta); El Correo, ABC i Punto Radio (Vocento); Público i La Sexta (Mediapro), La Vanguardia (Grupo Godó) o Grupo Intereconomia són només una molt petita mostra dels estendards de la informació a l'Estat espanyol. Capçaleres que fan d'aparador, en major o menor mesura, d'un negoci massa sovint vinculat a la banca, les finances immobiliàries, el tràfic d'armes, els acomiadaments massius, el servilisme a l'església i a la corona i, gairebé sempre, al culte i l'enriquiment personal del patriarca i del seu cercle d'amics.

Tot això en una obra que no para de sorprendre amb un llarg anecdotari i que parteix d'una tesi i d'uns principis ètics i deontològics molts clars, però que, a més, està escrita des d'una rigorositat inqüestionable, assenyalant noms i cognoms, citant fonts i endinsant-se fins la gola dels llops de la informació. Un acte de valentia, per tant, molt difícil de trobar i propi del "bon periodisme", el de mossegada. No del que borda, sinó del que mossega i que, en aquest cas, també mastega. 

Després de llegir Traficantes de Información, doncs, tan sols queda una espina clavada. La de poder iniciar algun dia una tasca anàloga en el sí de l'empresa informativa catalana. No hi ha dubte que arreu del territori, des de Mallorca fins Alacant, hi trobaríem matèria de primera qualitat.

I si dèiem que Traficantes de Información pot servir com una bona dosi de realisme pels estudiants il·lusos de les facultats de comunicació, l'obra escrita immediatament després per Pascual Serrano amb el suport de l'editorial Península, Contra la neutralidad, és tot el contrari: una ofensiva vers els conformistes i resignats, un cant a l'esperança en la professió. No, esclar, als mitjans que la controlen, però sí als professionals, a alguns periodistes, els de picar pedra i apropar-se als fets. És a dir, a aquelles persones que han decidit treballar amb principis i sentiments, amb valentia i esforç i, també, prenent partit per les víctimes de qualsevol injustícia a qualsevol indret del món.

Contra la neutralidad. Tras los pasos de John Reed, Ryszard Kapuscinski, Rodolfo Walsh, Edgar Snow i Robert Capa no és cap oda al periodisme pamfletari ni d'opinió, sinó al periodisme compromès i independent, no neutral i conscient del moment històric. Des de l'experiència de cinc mestres de la professió, Serrano utilitza el llibre per clamar a favor de les idees i de la veritat, però en contra de la pretesa imparcialitat de què fan gala la majoria de periodistes conservadors, liberals i progressistes que a dia d'avui omplen bona part de les plantilles dels mitjans de comunicació de casa nostra.

El llibre esdevé, a més, un fascinant relat d'aventures biogràfiques que deixa enrere l'estil més periodístic i farragós de l'anterior. Contra la neutralidad està basat en les trajectòries de cinc professionals que, des de situacions vitals molt diferents, han coincidit en explicar, de primera mà, destacant en l'ús de la ploma o la càmera, i des del compromís amb la veritat -que no amb la neutralitat, insisteix l'autor- i la humanitat, alguns dels esdeveniments més rellevants de la nostra història recent: des de la Guerra Civil espanyola i la victòria bolxevic a Rússia, fins la llarga marxa de Mao per la Xina, les vivències junt a les tropes de Panxo Villa a Mèxic o els processos descolonitzadors a l'Àfrica i l'Amèrica Llatina, entre molts altres episodis de la història del món contemporani.

La publicació de Traficantes de Información, primer, i Contra la Neutralidad, després, deixa un curiós desconcert per aquells que gaudeixen d'imaginar-se quines mans i quina ment hi ha darrera dels llibres que entren a les seves vides. No sé si Pascual Serrano es considerarà un optimista o un pessimista del gremi, ni quines seran les seves tesis sobre l'estat del periodisme i el futur de la professió. De moment, però, el trobem al costat dels qui demostren mantenir l'esperança, i per tant la lluita, practicant el periodisme que fa noble -i perdoneu el llenguatge- una professió que té el deure de ser punyent amb els poderosos, humana amb els desposseïts i compromesa amb la veritat.