Els casals: un nou impuls pel moviment popular de Palma

De l'Ateneu a Sa Foneta, passant pel Voltor Negre, l'Ateneu Llibertari, l'Aurora Picornell i la cooperativa Agrohoritzontal, a Palma la tradició d'obrir espais autogestionats segueix ben viva

Els centres socials, de debat i d'acció a peu de carrer han estat un fenomen irregular, però també prou constant i molt plural en la història dels nostres pobles i ciutats. Des del moviment obrer d'anys enrere fins a tot l'espectre de moviments socials crítics amb el sistema capitalista que existeix avui en dia. Els casals i ateneus han jugat sempre un paper central pels col·lectius populars i la seva relació amb l'entorn. En aquest sentit, Palma ha experimentat en els darrers temps un important impuls d'espais i locals oberts per organitzacions i persones vinculades a les lluites anticapitalistes, des de l'independentisme combatiu fins el món de les cooperatives i de la defensa dels drets socials bàsics. 

(article publicat i elaborat per a l'anuari de contrainfo.cat)

Imatge: Sa Foneta, en un edifici històric del centre de Palma 

En els darrers dos anys, projectes tan diversos com el Casal Popular Voltor Negre (Es Fortí), l'Ateneu Popular de Palma (Ciutat Vella), el Centre Social Okupat Sa Foneta (Plaça Islàndia), el Casal Popular Aurora Picornell (Ses Veles) o el local de la Cooperativa Agrohoritzontal (Can Amunt) s'han incorporat a aquesta tradició. S'ha establert així una nova realitat que ja disposava d'un referent històric a Palma: l'Ateneu Llibertari Estel Negre (davant el Parlament balear). A més, també han estat projectes que han recollit els fruits d'experiències passades, més o menys similars, com el Casal Popular Ses Vies i Can Capses o el CSO El Sitio i S'Eskola.

 

El primer d'aquests cinc espais recentment nascuts a Palma és el Casal Popular Voltor Negre. Està al carrer Eivissa i destaca per haver sigut el precursor del darrer impuls dels centres socials als barris de la ciutat de la mà dels joves independentistes de Maulets, fa poc més de dos anys.

L'organització juvenil anticapitalista també forma part de l'Ateneu Popular de Palma, impulsat i sustentat sobre la base d'uns 30-40 socis i sòcies i, actualment, de col·lectius tan diversos com Endavant Mallorca, Revolta Gobal, la CGT o el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC). Recentment, a més, els Joves de Mallorca per la Llengua, En Lluita i Ràdio 77 s'han sumat al projecte.

Tant el Voltor Negre, que ja té més de dos anys de vida, com l'Ateneu, destaquen per una intensa activitat musical i d'oci responsable, amb lectures de poesia, debats oberts, xerrades de petit format, reunions de col·lectius i plataformes de tot tipus, exposicions, cursos i tallers diversos, servei de bar tots els caps de setmana, etc.

A més, de forma gairebé paral·lela han nascut a Palma projectes semblants, com el de Sa Foneta o l'Aurora Picornell, impulsat pel PCPE-CJCIB de Mallorca i les seves joventuts molt a prop de l'edifici de Gesa, en un un barri escenari d'històriques lluites veïnals. En aquest local també s'estan impulsant activitats i xerrades obertes als veïns i veïnes del barri. 

 

    El Casal Popular Voltor Negre, al carrer Eivissa


Per la seva banda, Sa Foneta va sorgir molt estretament lligada a membres del moviment dels indignats, bastit a l'anomenada Plaça Islàndia, on encara es troba aquest espai obert a molts col·lectius i persones dels moviments socials. Sa Foneta és el centre social més cèntric de la ciutat, i s'ha convertit també en un punt de referència, ja que a banda d'haver alliberat una sèrie d'habitatges a través de la pràctica de l'okupació, es tracta d'un edifici de grans dimensions, on hi treballen molts col·lectius i persones que participen de diferents iniciatives, com la universitat lliure, Crític-ART o el gimnàs, entre moltes altres. 

 

Finalment, el local obert per la cooperativa Agrohoritzontal al carrer Posada de Terrasanta mereix un comentari a part. Ha estat el darrer en obrir, però ja feia molt de temps que els membres del col·lectiu d'agricultura ecològica i responsable estaven fent obres i treballant per adequar-lo a les seves necessitats. El consum responsable i la conscienciació sobre la lluita per la terra és l'eix central d'aquest espai autogestionat que està fent arrels entre el veïnat del barri.

Així, aquests són els principals espais que han nascut a Palma en els darrers dos anys, de la ma de la feina de moltes militants i activistes dels moviments socials. Podria semblar, de fet, que la generosa diversitat de casals i ateneus jugués en contra de la unitat al carrer. Tanmateix, el cert és que, tot al contrari, aquests locals fomenten la relació entre col·lectius i estan complint una interessant funció social.

D'una banda, serveixen com a carta de presentació davant la societat, com a demostració de força i capacitat per bastir projectes de llarg abast que ofereixen serveis i formes d'oci, cultura i política alternatives a les que es promouen des de l'ajuntament. A més, són projectes que també fomenten la relació entre els diferents col·lectius i organitzacions de base, ja sigui perquè coincideixen en un mateix espai, o perquè col·laboren cadascú des de casa seva, com ho demostra el Corre Centres Socials que es va organitzar a Palma entre bona part dels espais esmentats.

Així, el naixement i impuls dels dos casals populars, l'ateneu, el centre social okupat i el local de la cooperativa també suposen un reforç a Palma, i per tant a Mallorca, d'aquesta tradició tan transformadora i alhora arrelada als Països Catalans, vertaderament útil pel bon desenvolupament de les lluites de base contra el poder establert.